L'economia, becs! Episodi II

· Episodi I

Recapitulem, doncs. Deixant de banda per un moment el tema del etern augment del marge de benefici, la qual cosa és mes cultural, i se va al episodio III, sembla ser que el problema, El Problema, el Perquè de les pujades de la tarjeta de metro, de la fruita, de la llet, i de totes aquestes coses que al ciutadà bàsic li interessen força més que les pujades dels tipus d'interès, parlant clar, és la inflació. Resulta que d'inflació n'hi ha de tres tipus: Quan puja la demanda i la producció es manté estancada, quan puja el preu de la mà d'obra o les matèries primeres, i la inflació "imaginària", és a dir, quan algun listo preveu que es produirà una de les dues anteriors i decideix anar-se preparant apujant els preus.

I ja se que dec estar descobrint la sopa d'all i tal però... el govern no està precisament per evitar aquesta mena de coses? Vull dir, no ho sé, regular preus, donar ajudes econòmiques als productors per no afectar els mercats, etc etc...? I doncs què coi passa amb aquest govern que se li va la crisis de les mans? Potser la resposta fàcil és pensar en el seu slogan electoral, "Si tu no votas, ellos volverán". I, desgraciadament, tenen part de raó. Tots sabem de què va el PP. Tots sabem que busquen la fractura, la polèmica, el estar en primera línea internacional encara que costi moltes vides (ja sabeu, iraquianes i madrilenyes, per exemple). però si escarbes una mica, no dic informar-se a fons, no, no, no és necessari, només escarbar una miqueta en la secció d'economía de qualsevol diari i hi trobaràs termes com "Desacceleració", "Crisi Econòmica Mundial", etc...

De que cony va això de la crisi Econòmica internacional, em pregunto jo... Anem a investigar...

Sembla ser que tot comença en un estancament de l'economia nord-americana, que passa de creixer un 5% a créixer un 1%. Això, d'alguna manera, crea una important davallada del negoci Hipotecari, que és dels que mou més diners, per no dir el que més. Paralelament, pel que es veu, també cau en picat l'index de producció manufacturera i puja l'atur. Tot aquest cúmul de situacions econòmiques fan que Estats Units es trobi en la pitjor situació econòmica des dels anys 40, i això que por aquel entonces sortien d'una guerra a gran escala (Podriem suposar que les guerres sempre passen factura, però no m'atreveixo a confiar en tal justicia poètica).

Bé, mes o menys, tots som conscients de que EEUU es qui talla el bacallà en aquest mon. El dolar cau, i els simpatics agents de borsa es caguen a les calcetes, ja l'hem feta bona, tothom a vendre accions com un desesperat, els mercats de valors cauen en picat, tot cau en picat, tots els paisos tenen por que la crisi Americana els hi provoqui una crisi a ells, i amb tanta por, acaben ells mateixos per provocar la crisi que volen evitar. Naturalment, aqui el problema es que quan la gent preveu crisi, intenta salvar la seva butxaca en comptes d'intentar evitar la crisi, i això és el que produeix la crisi. Veieu com l'economía es un joc de malalts?