L'economia, becs!!

L'ésser humà va descobrir, fa molt i molt de temps, que com més territori controlava un sol col·lectiu, més necessari era saber què es tenia i què es deixava de tenir. Amb l'aparició dels governs, dels grans imperis, dels territoris immensos, apareixia la necessitat de distribuir riqueses per evitar que uns nedessin en la pasta gansa mentre uns altres es revolcaven en una altra mena de pasta, potser no tan gansa...

No pretenc fer una Breve história de la economía, en primer lloc perque no sería breve, en segon lloc perque no en tinc ni puta idea, senyors meus. Però intento explicar una cosa que fa molt temps que penso, i d'alguna manera havia de començar. L'economia. Becs, no? Vull dir, l'economia va començar sent una manera de facilitar les coses a la gent, d'estructurar i distribuir, de viure millor. I fins aquí molt bé. El que a mi m'agradaria saber és perquè avui en dia, en el nostre bonic estat del benestar, es parla de l'economia com si fos una mena de monstre incontrolable que decideix pujar i baixar quan li ve bé, fent-nos anar a tots de corcoll al seu darrere.

-Es que puja l'inflació!
-Es que no pujen els sous...
-Està clar, això és culpa del mercat comú...
-Com a mínim l'euro està més fort que el dolar...

Jo fa molts anys que em vaig perdre en aquesta mena de disquisicions. Perquè puja la inflació? Es que és menys densa que l'aire, o que? Que no pujen els sous? I perquè han de pujar els preus? Què passa, que cada any és més dificil munyir una vaca? No fotem! Que és culpa del mercat comú, dius? Ah, és que els conreus a Alemanya es planten solets, i ells solets es manufacturen cap al super... es que els europeus de primera son mol guais, és natural... L'euro està més fort que el dolar? Que bé, si s'enfronten en un ring ja sé per qui apostar!

De debó ALGU ENTÉN ALGUNA COSA? Vull dir, els diners no haurien de servir per intercanviar-los per productes que necessitem, o que volem? Necessito llet, vaig a una persona que me'n pugui vendre i li dic, a veure, escolte'm, a tu això, quan et costa, aconseguir-ho? Doncs mira, em costa X, així que me n'hauries de donar X+1 perque em resulti rentable. Perfecte. Jo, amb la llet, i el venedor, amb X+1. És a dir, que cada cop que vengui aquesta quantitat de llet, guanyarà 1 més el que li ha costat. Així podrà seguir aconseguint llet, i ademés tindrà un ingrés extra per adquirir altres productes. Si o no? Realment és tant complicat???

Doncs si!! Perquè hi ha una cosa que es diu estat del benestar. Eh, i jo el primer que firmo, està clarissim, per l'estat del benestar. Cadascú aporta un tant a un bote común, per tal que l'estat pugui sufragar una serie de despeses que al final repercuteixen en cadascún dels ciutadans que hi ha aportat diners.

Així, haurem d'alterar l'exemple del lleter. S'hi gasta X, n'obté 1 de benefici, però i l'aportació a l'estat? OK, afegim-hi +1 per l'aportació a l'estat. Així doncs, la llet em costa X+2.

Si em costa X+2 al desembre... perquè de sobte al gener em costa X+4? La vaca s'ha tornat garrepa? No padre! L'Estat ha augmentat la contribució? Rarament, els politics sempre prometen que baixaràn els impostos (la qual cosa mai he entés, ja que realment baixar els impostos és baixar la qualitat dels serveis, pero la frase "Bajaré los impuestos" acostuma a anar seguida de "Y mejoraré la sanidad y la educación del país". ¿Con qué dinero, señor mío?).

No senyors. Per una banda tenim "El marge de benefici". És a dir, que el senyor de la llet es vol comprar un Mercedes, què carai. I per altra banda, tenim conceptes com inflació. He de confessar que no entenc el que és la inflació. Així que vaig a informar-me, a internet, la gran biblioteca... En aquest cas, he triat la Wikipedia:

En economía, la inflación es el aumento sostenido y generalizado del nivel de precios de bienes y servicios, medido frente a un poder adquisitivo estable.

Inflación de demanda (Demand pull inflation), cuando la demanda general de bienes se incrementa, sin que el sector productivo haya tenido tiempo de adaptar la cantidad de bienes producidos a la demanda existente.

Inflación de costes (Cost push inflation), cuando el coste de la mano de obra o las materias primas se encarece, y en un intento de mantener la tasa de beneficio los productores incrementan los precios.

Inflación autoconstruida (Build-in inflation), ligada al hecho de que los agentes prevén aumentos futuros de precios y ajustan su conducta actual a esa previsión futura.

Buff... estic més astorat que vosaltres... això ho he de païr i treure'n conclusions...